Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès : Willem de Zwijger),[1][2] o als Països Baixos[3][4] com a Guillem d'Orange (neerlandès : Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581. Nascut a la Casa de Nassau, primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg, esdevingué príncep d'Orange l'any 1544 i és així el fundador de la branca d'Orange-Nassau i l'ancestre de la monarquia dels Països Baixos. Als Països Baixos, també és conegut com el Pare de la Pàtria (Pater Patriae) (holandès: Vader des Vaderlands).
Guillem, noble ric, va servir originalment als Habsburg com a membre de la cort de Margarida de Parma, governadora dels Països Baixos espanyols. Descontent amb la centralització del poder polític lluny dels estaments locals i amb la persecució espanyola dels protestants holandesos, Guillem es va unir a l'aixecament holandès i es va tornar contra els seus antics amos. El més influent i políticament capaç dels rebels, va portar els holandesos a diversos èxits en la lluita contra els espanyols. Declarat fora de la llei pel rei espanyol el 1580, va ser assassinat per Balthasar Gérard a Delft el 1584.